1.- Antecedents historics.

Les restes de les antigues fortificacions militars són admirades per aquells que contemplen les ruïnes romàntiques d’aquests nobles edificis carregats d’història i llegenda. Veritablement són monuments pretèrits que es resisteixen a desaparèixer. Els historiadors, els arqueòlegs o els  especialistes en art, han mostrat també al llarg del temps el seu interès per conèixer la seua història i l’arquitectura d’unes construccions tan singulars com són els castells. Des de distintes òptiques s’ha anat estudiant la seua arquitectura, el caràcter defensiu de les fortaleses, la seua realitat dintre de l’ordenació d’un territori, la funció militar o política i en casos especials, també com a símbol del poder sagrat.

El castell de Corbera és una d’aquestes antigues fortaleses, símbol del seu poble, així com de la comarca de la Ribera Baixa i venerable edifici en ruïnes que ha esperat durant molt de temps perquè a poc a poc es pose en valor, es consoliden els seus murs i comence un procés de rehabilitació que, en distintes fases, el faça recuperar almenys en part, l’esplendor pretèrita.

La fortalesa de Corbera està situada sobre una elevació de 78,98 m s.n.m. i forma part de la Serra de Corbera. El recinte fortificat és de planta poligonal allargada tenint un perímetre emmurallat (que inclou recinte principal i barbacana) d’uns 465 m, sense comptar l’espai delimitat per l’antemural. S’accedeix al castell des del front de llevant, lloc on està la torre albarrana i la seua coratxa (Fig. 1). Les muralles busquen les corbes de nivell i els seus llenços presenten un aspecte de serra dentada o cremallera. L’espai interior inclou la “residència de l’alcayt”[1], una sèrie d’estances i un molí. La superfície del recinte fortificat és de 0,656hectàrees, 0’85 si s’inclou l’espai defensat per l’antemural.

Les notícies més antigues que ens parlen d’una fortificació militar a Corbera ens les proporciona, d’una banda, la “Primera Crónica General de España”, crònica castellana del segle XIII. Per ella que sabem que Rodrigo Diaz de Vivar s’entrevistà amb l’alcaid d’aquesta fortalesa, amb el cadí de València i l’alcaid de Xàtiva en 1092. Per un altra banda, tenim l’obra d’Ibn Khatib de 1229 fa esment del’existència d’un castell a Corbera en temps dels almoràvits.

No sabem en quin moment exacte es rendeix la fortalesa de Corbera al rei Jaume I, quan conquistà els territoris del regne andalusí de Balansiya, però la Crònica de Ramon Muntaner diu que el rei havia pres Cullera al 1239, així com la vila i castell de Corbera[2].

Fig. 1. Aspecte general del Castell de Corbera

Al 1248, en el Llibre del Repartiment se’ns assenyala que el monarca va entregar la fortalesa a Raimon de Rocafull, el qual seria el primer alcaid cristià. Aquest rep de per vida el castell amb la condició que havia de custodiar-lo mentre durés la revolta d’Al-Azraq[3].

Tanmateix, al 1263 va cedir el castell al seu fill, l’infant Pere, que el va cedir al 1270 a Jofre de Gilabert[4].En aquest mateix any, en Jofre va lliurar el castell a la seua dona, Maria Ferrando, en concepte de dot[5].

Pere, al 1273, acompanyat de 30 homes es va instal·lar a la fortalesa de Corbera, mentre que el seu pare, el rei Jaume I, estava a Alzira[6]. Aquesta separació no era casual. A causa d’un problema amb Ferran Sanxis, fill il·legítim del rei, l’Infant tingué unes desavinences amb el seu pare i va respondre fortificant-se al castell de Corbera. El rei Jaume, poregós de que l’infant Pere prengués des d’aquesta base d’operacions alguna acció contra ell, manà assegurar la plaça de Cullera per a garantir la defensa de llocs i castells. Cal recordar que entre aquestes dues fortificacions es garantia la connexió entre la plana de València i les terres  costaneres més enllà del Xúquer. Un veritable joc d’escacs, una picabaralla entre pare i fill que hagués dut a conseqüències nefastes, fins que es va aclarir finalment i tots dos es varen reunir i es reconciliaren en el castell de Xàtiva al 1274.

Les primeres obres documentades al castell, són de 1283, realitzades per Ponç de Mataró i Andrés d’Albalat, essent alcaid Lope Çorito.[7] Aquest, a més a més, va ordenar que foren enderrocades les cases fora del castell i que es construïren a l’interior del recinte[8]. Ací hi ha un dels debats historiogràfics més complexes al voltant del castell, doncs en cap moment queda clar, per la documentació, que el poble d’origen islàmic de Corbera quedés abandonat i que els seus pobladors es traslladaren al castell. Potser eren unes indicacions sols per als nous pobladors cristians, perquè el que és segur es que la qarya Corbera estaria fora del seu hsin. De moment, al castell no hi ha cap evidència d’aquestes construccions i tots els elements documentats estan relacionats amb les estructures i dependències descrites als inventaris.

En qualsevol cas, en pocs anys el castell i la vila anaven canviant de mans, Així doncs, si al 1296 es donava a Dalmau de Castellnou, tres anys desprès, en morir Dalmau, va passar a ser propietat de Blanca d’Anjou.

En 1304, Jaume II manà la construcció de forns dintre del castell i dona autorització per a dur materials de construcció per a bastir les cases que s’estaven edificant en la fortalesa, autoritzant al mateix temps la celebració d’un mercat[9].

Durant els següents quaranta anys el castell va ser propietat de l’infant Jaume d’Aragó, fill de Blanca d’Anjou (1315), de Joan d’Aragó, germà de Jaume (1326 la vila y 1327 el castell) i de Ramón Berenguer I d’Empúries, a la mort de l’anterior (1335) fins que al 1345 va a tornar al patrimoni reial, encara que per poc temps, doncs al 1349 es lliurava a Pedro de Xèrica.

Durant la guerra dels dos Peres (1356-1375), la fortalesa va ser assetjada pels castellans, els quals aconsegueixen apoderar-se del castell entre el 1362 i el 1363[10], fins que Pere el Cerimoniós, al 1371, va recuperar els castells perduts derrotant als castellans en Cullera i assetjant el castell de Corbera mitjançant màquines de setge. És probable que totes aquestes lluites i combats afectaren a les defenses del castell, però durant els 30 anys següents no hi ha cap notícia de obres ni reparacions. Fins i tot, encara que entre 1389 i el 1390 va residir al castell Na Carroça de Vilarragut[11]. Sols tenim notícies que al 1418, coincidint amb la creació de la Baronia de la Vila i Honor de Corbera i la de l’Aljama de Corbera, en passar el castell un altra volta a patrimoni reial, es feren distintes obres i reparacions de les muralles, estances i el castell de la selòquia [12], on s’habilita una casa perquè pogués residir l’alcaid del castell.

Al llarg d’aquest segle, es van fer obres al castell també al 1421, al 1447[13], al 1149, al 1454[14], al 1455[15], al 1461[16] y al 1465[17], tant a les muralles com a la castell de la selòquia fins que, al 1465, la família Vilaragut va a comprar el castell per a reintegrar-lo a la baronia.

Malgrat això, en algun moment abans de 1501 va passar, com altres molts senyorius i castells, a ser propietat del gran potentat del regne de València, Joan Borja, Duc de Gandia. A diferència d’altres fortificacions, el castell de Corbera encara estava operatiu, doncs al 1521, durant la Guerra de les Germanies, el castell de Corbera va sofrir un fort assetjament, doncs el Duc de Gandia era un dels principals enemics de la germania, així que varen decidir castigar al duc assetjant i saquejant la fortalesa de Corbera.

El duc Joan Borja encarregà a Pere Çagonera la custòdia del castell i que equipés l’edifici militar amb tot l’armament necessari per a la seua defensa. El setge del castell de Corbera començà el  27 de juny de 1521. El combat fou dur i intens sobretot l’endemà, dia 28. El virrei i el duc de Gandia es prepararen per a socórrer als assetjats i per temor a ser retallat per la rereguarda l’agermanat Joan Caro va alçar el setge i es va retirar a Alzira. La batalla de Corbera havia durat quatre dies i deixà en pèssimes condicions la fortalesa. Al mes següent, novament els agermanats tornaren a Corbera i, amb gran virulència, entraren al castell, saquejant-lo i incendiant-lo.

Les desfetes ocasionades pels agermanats deixaren el castell molt arruïnat[18] però quan va tornar al patrimoni reial, al 1580, es va nomenar un nou alcaid[19]. Aquest va tractar de que s’executaren les obres imprescindibles per a poder garantirà la capacitat militar de la fortalesa i, en efecte, un mestre d’obres va vindre des de València a peritar el cost d’aquest treballs, tractant de que fora el menys car possible[20]. Però sembla que cap d’aquestes obres (o com a mínim, cap de les importants, es van dur a terme: el protagonisme del castell havia acabat per sempre de la manera més desastrosa i seria definitivament serà abandonat al 1640, quedant només en ruïnes una capella que finalment i a pesar de la voluntat per a dur endavant el projecte[21], mai serà reparada.

Al segle XVIII el castell, que havia patit, com el poble, el terratrèmol de 1748[22], estava ja completament desemparat i en estat de ruïna avançada[23]. Tot i pertànyer encara a la Corona, al segle XIX, no se sap quan, passà a mans particulars i així ha estat durant tot el segle XX, fins a arribar finalment al 2003,quan va ser adquirit per la Diputació de València.

2.- Activitats de recuperació.

Al 2004 es va realitzar per l’arquitecte Francisco Cervera Arias un estudi previ sobre la realització dels treballs de consolidació i restauració del castell de Corbera. Al 2017 les primeres actuacions arqueològiques varen ser encarregades a l’empresa Carpetania Integra S. L., per dur a terme cinc sondejos en distintes parts de la fortalesa, sota la direcció dels arqueòlegs Arturo Suarez Yubero i Miquel Gómez Sahuquillo.

 Finalment, al setembre de 2018 la Diputació de València va aprovar per decret el projecte de consolidació i restauració de la fortalesa de Corbera en la seua Fase 1, centrada en la consolidació de distints trams de la muralla de la part NO de la muralla (Fig. 2) i, en aquest mateix any es va fer una memòria d’intervencions prèvies d’urgència, consolidació i evacuació pluvial que va estar redactada per l’arquitecte Jose Emilio Llacer Bellver. També s’ha redactat el projecte per a la consolidació de les zones amb riscos geològics, encara pendent d’aprovació. Per la seua banda, l’Ajuntament de Corbera ha començat els treballs per a protegir l’entorn del castell.

Fig. 2. Tram NO de la muralla del Castell de Corbera

Dins de l’execució d’aquesta primera fase, s’ha realitzat una intervenció arqueològica que inclou l’excavació arqueològica de cinc sondejos en les zones interiors dels trams de muralla que seran  consolidats i restaurats, així com un cinquè per a permetre l’habilitació d’un camí d’accés provisional per a dur els materials de construcció[24]. Aquests treballs aportaran una nova llum sobre les cronologies constructives de la muralla, fent una passa més del camí que porta de l’oblit a la història.